las que 's barrejan ab los sospirs de nostras arpas y ab ellas ressonan per los racons de aqueixa capelleta de ramallas que 'ns fa pensar ab las que's veuhen lo dia de demá en las plassetas dels pobles vehins al passarhi ab so de músicas y cants la professó de Corpus, d' aqueix santuari de la naturalesa que apar aqui alsat ensemps que pera cantar per pregar á Dèu?
Aguaytau per entre sas enramadas pilastras cobertas de fullas y verdó; y veurèu amples esplanades de xeixas y forment que com pelach d' onadas d' or se gronxan remorosas y en sas voras al segador que hi rema, al drinch de la fals lluenta cantant una cansó. Y en las partions de las esplanadas veureu rengleras de pollancres y sálzers ramalluts que us deixarán endevinar per hont baixan y per hont s' escorren tots los rius y rierons de la plana; y entre ells si seguiu ab la vista aquell en que s' rentan las mans vostras germanas de Vich, vos acompanyará fins á sos murs ahont s' aturará un punt vostra ullada vagarosa pera contemplar las torres á qual ombra vareu náixer, y passáreu ben segú sens adonarvosen la riallera aubada de la vida.
Jo no oviro pas lo campanar del meu poble com vosaltres; pero sento á vegadas las sagradas veus de las campanas que tocaren á bateig quant badí 'ls ulls á la llum, y que tocarán á morts, sí á Déu plau, quant los acluqui; y ja no m' anyoro, ans s' umple, com lo vostre, mon cor d' afalagament y s' despertan en ell sons melodioses.
Aixecau mès los ulls, y veuréu un cércol de monts que estufant sas llargas vestas de verdó 's donan las mans, y com un doble rengle de gegants de conegudes fesomias enrotllan y vetllan esbalahidors nostra plana, lo cistell de flors, lo bressolet d' or, penjat entre cel y terra en que plagué á Dèu posarnos á tots pera es-
Pàgina:Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans.djvu/8
Aquesta pàgina ha estat revisada.
