Pàgina:Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans.djvu/10

Pero, si quiscun de nosaltres, com un infantó que obre la gabia á un aucellet presoner, etjegam y deixam volar á la seva nostres cors, ¿que 'ns contarán á llavors de recorts aqueixas clotadas y afraus, aqueixos passeigs y torrenteras! que 'ns en dirán de cosas la cambra ó llogaret en que tot sols parlam ab lo nostre esperit en los cap-vespres, l' amich fidel ó la falaguera nina! A llavors com per art d' encantament se 'ns obriran las rocas per ensenyarnos sos mes amagats secrets, y las serras y plans nos obrirán los llibres d' or de sas recordansas.
Cada fulla de sas arbredas que rodolará per l' herbey nos mostrará escrit un somni que 'ns escapá prenent la fresca ó passejant sota de l' ombra, y cada alé d' ayre nos en durá un de nou. A llavors nostres cants encesos en divina inspiració brollarán á dojo vestits d' amor y jovenesa; y al rebrels entre melodias d' aucells y fullas y ayres regalats l' armoniosa volta d' aqueix temple de la naturalesa, se mitg-obrirá tal vegada fent decantar ab balandreig suau los arbres que l' enraman, pera deixarlos passar y espargirse pels ayres espayosos; y en la terra nostres avis, si cap perdut ressó va á despertarlos en sas fredorosas tombas, se gojarán, ó sí altre no, no 's donarán vergonya de tenirnos per néts; y en lo Cel lo gran Dèu del qual l' ull llambregant apar que 'ns aguayta rioler en lo del sol, benehirá nostras cantatas.