Sion, cantada per elles y les pobres orfanetes, á que está dedicada la congregació. N' hi há de catòliques, de cismátiques, tan de ritu grech com d' armeni; de protestantes, de juheues y fins de mussulmanes. Al comensar la missa cantan l' oració de Sant Bernat, sentint la qual se convertí son venerable fundador; després lo Credo y tot seguit de la consagració aquelles paraules de Jesús en creu: Pater dimitte illis, non enim sciunt quid faciunt; capasses de fer plorar les pedres, com més les pobres que ho cantan, filles algunes d' aquells que cridaren allí mateix: Tolle, tolle, crucifige eum, sanguis ejus super nos et super filios nostros. Acabada la missa cantan lo Magnificat á sa divina Autora.
¡Pobres orfanetes! ¡fan bé de tancar son petit missal ab les gafes d' or de dues oracions á sa Mare celestial, que les ha preses en sos brassos al morírsela la mare terrena; fan bé de festejar á la Verge que les abriga ab son mantell de reyna en aquesta terra ahont la dona naix esclava! A les que han tinguda la sòrt de náixer cristianes, Ella les guiará per los camins de la vida; á les que nasqueren entre hererges y moros, sols Ella les podrá salvar.
La segona casa de la evangèlica institució de les Filles de Sion vermelleja en lo millor punt, centre de la vall de Sant Joan de la Montanya, vora la tomba del P. Ratisbonne y davant per devant de la capella del Magnificat, ahont lo deuhen cantar á plaher com á chor escullit de la Mare dels òrfens y desamparats.
Una de les hermoses industries de les Filles de
