cim de serra, llochs testimonis de la escena. Aprés hem vist á plaher lo convent construhit per la terciaria de Sant Francesch, Comtesa de Nicolai. ¡Quín lloch de repòs per una ánima que estiga morta á les vanitats del món! ¡quína solitut! ¡quína pau, quína delicia! Volta 'l grandiós edifici una horta plena d' arbres florits, que tenen als peus un jardí també en sa florida. Les flors que hi trobo conegudes son, la reyna de totes, la rosa, la encesa rosella, la primavera, lo clavell, l' arbret, lo gojat y l' adònis, que ací anomenan gota de sanch, potser per haverla beguda adorant los peus sagnosos de nostre Salvador!
Fa uns quants anys, remenant un llech del convent les pedres de l' horta, sortiren les colgades ruines d' una gran esglesia, construhida pe'ls creuhats, de la qual ne restan les parets de l' ábside, fins á deu ò dotze palms de pedra picada; los sòcols de tres columnes d' un costat y un de la altra banda. Lo restant d' aquest costat, que era paret macissa, se creu que era la casa de Cleofás, enclavada en lo temple. En aquest cas sería probablement l' aposento en que Jesucrist s' hauría donat á conèixer als dos deixebles in fractione panis. Allá á la vora blanquejan també los fonaments d' un monastir, sobre 'l qual viuhen oliveres seculars.
Los més dels pelegrins que acompanyam son alemanys y austriachs, que units á uns quants compatricis seus, que tenen una petita colonia adossada al convent, han estat bona estona en lo temple resant y cantant en sa llengua ab una devoció que
