Pasqua.—Aqueix es lo día que ha fet lo Senyor; alegrèmnos en Ell. La festa de la Resurrecció es alegre en totes les bandes del món, mes en lloch com ací á Jerusalem. Les campanes de la santa Basílica desvetllan á primera hora la ciutat adormida y 'l cant d' Alleluio, sortint dels murs de la ciutat de David, ressona per les montanyes de Judea, y la trista vall de Josafat, plena de sepulcres, s' extremeix á la dolsa nova de que ha ressuscitat Aquell que ha de presidir en ell la gran Resurrecció.
A exemple de les piadoses Marías, de bon matí baixam al Sant Sepulcre á adorar les lloses que havían guardat trenta y tante hores lo cos del Diví Crucificat, y sobre tot á adorarlo á Ell lliure ja per sempre de les cadenes de la mort.
Los grachs y armenis han celebrat llurs oficis de nit, seguint la costum oriental, y abans de punta de día han deixada buyda la Basílica y desertes ses capelles, que no trigan á omplirse de catòlichs. Entre vuyt y nou se canta l' Ofici de Resurrecció ab una solemnitat y magnificencia orientals. ¡Còm fa batre 'l cor, en la tan inspirada com irregular Sequentia, lo diálech entre 'ls Apòstols y María Magdalena!
—¿Dígans, María,
dígans, què has vist en lo camí?
—He vist lo sepulcre de Cristo vivent
y la gloria del Ressuscitat:
los Ángels celestials testimonis,
son sudari y blanques vestidures.
Ha ressuscitat Cristo, ma esperansa.—
