sos deixebles.» Lo silenci es sepulcral, ningú pert un mot del sagrat llibre. Veyem ab l' Evangelista la escena de Judas traydor, la de Sant Pere, tant valent al desenvaynar la espasa en l' hort, com flach en l' atri de la casa de Anás. Veyem al bon Jesús en la casa de Pilat, lo veyem assotat y coronat d' espines, postposat á Barrabás y condempnat á mort en creu; mes, á aquelles paraules que sentían les roques del Calvari: Et bajulans sibi crucem, exivit in eum qui dicitur Calvariæ locum, la conora veu del evangelista s' enterbolí á la forsa del sentiment, y restá tant conmogut, que no li fou possible cantar més, sinó plorant y gemegant. S' enterboliren de llágrimes tots los ulls y, en esclat de plors baix y unánim, fins al derrer mot del Passio, feu ressonar aquelles voltes sagrades y aquella roca del Gòlgota, que tants plors ha sentit desde aquell día en que 'l dolor la obrí fins al fons de ses entranyes: desde aquella hora en que hi ploravan ab María y Joan los més fidels deixebles del Crucificat.
Vía-Crucis.—Avuy es verament dia de llágrimes; los que ploran de devoció al fer lo Vía-Crucis en nostres temples ¡cóm plorarían al ferla tots los divendres del any pe 'ls carrers de Jerusalem, empedrats tal volta ab les mateixes pedres que besaren los peus, les mans y la cara sagnosa de Jesucrist, cayenthi cinch vegades al portarhi la creu feixugal ¡Còm plorarían al ferlo ab nosaltres avuy, en lo día y en les hores en que 's cumpliren los misteris de nostra Redempció!
La primera Estació se fá sobre les ruines del
