y tots los arbres del Líbano hi flayrejan ab la mirra y l' aloes y perfums més exquisits.
«Plega les ales, vent del nort, vina vent de mitxdia, alena per mon hort y corran sos aromes.»
Y aprés de tres mil anys flueixen encara aqueixos aromes á tots los convents y monestirs, á tots los temples y capelles, á totes les celdes y oratoris ahont prega una ánima enamorada de Jesús. En aqueixos jardins perfumaren ses ánimes pures y sos llibres Santa Gertrudis y Santa Teresa. Guardau sos olors los cántichs del melífluo Sant Bernat y 'ls de nostre il·luminat Ramon Lull; mes, Sant Joan de la Creu nos dona en sos Idilis celestials ses mateixes flors, com les que 'ls sacerdots pelegrins ne portan estojades entre 'ls fulls del breviari.
Avuy eixos vergers son horts partits en petites feixes, que beuhen per cada costat un rech d' aygues dels safreigs de Salomó. Les pomeres y altres fruyters que umplen la estreta y delitosa vall s' escauhen en lo bell esplet de sa fonda, una blancor rosada cobreix eixos camps de blat y d' hortalissa, com si per celebrar la Pásqua que arriba 's volguessen posar l' antiga y ja oblidada vesta de jardí. Lo murmuri de les aygues, lo fresseig de les fulles, lo concert dels aucells, en que sols anyoro la veu del rossinyol; la dolsa soletat y l' aixám d' imatges divines que la poblan, ne fan lo sojorn més deliciós de Palestina.
