Piscines de Salomó. Lo més alteròs vessa ses aygues, que reb del Fons Signatus en lo segon, y lo segon en lo tercer, com en los estanys de Tristanya, part d' amunt de la vall d'Ordino, en Andorra. L' inferior y més gran es de 177 metres de llarch, de 82 de ample, per 15 de fondaria. Son autor mateix retrau eixes basses en l' Ecclesiastes: «Me fiu horts y jardins y plantils de arbres de tota mena y fiu safreigs per regar lo bosch dels arbres que naixían.»
Aqueix bosch, per altre nom Hortus Conclusus, es mes avall, reclòs entre dues montanyes paraleles, y encara mereix dels árabes lo nom de Jardins de Salomó. Segons testimoni de Josefo, «Assí tenía costum de venirsen á trench d' alba, sortint de Jerusalem, escoltat de sos guardes armats de ses ballestes, muntat en sa carrossa y vestit de blanch.» Aquí tenía son palau d' estiu, de que sembla fer esment l' Ecclesiastés (cap. ii, v. 4), y assí compongué en una hora d' inspiració divina que no ha tingut igual abans ni despres d' ell, en cap poble de la terra, lo misteriós Cántich dels cántichs, desesperació de la poesía amorosa terrena que no té ales per volar tant y tan amunt, y font inestroncable de la poesía mística de totes les literatures. Tots los epitalámis, tots los idilis, tota la incomparable poesía oriental viu y canta en eixos versicles nupcials, que semblan dictats en lo paradís terrenal, o millor, en lo veritable paradís, per celebrar los eterns desposoris de la Ánima y Jesús.
Diu Sulamitis:
«Jo so morena, mes so hermosa, filles de Jerusa-
