Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/53

Aquesta pàgina ha estat revisada.
47
á terra santa

sa llengua, un buona sera ò bon soir que 'ns roba 'l cor. La mitja rialla que apunta en tots los llabis, nos diu que estam entre germans; y no solament nos sonriu la gent, sinó les finestres obertes, les hortes plenes de verdor, los carrers plens de gent: los arbres, la ciutat y 'l bon Jesús y tot á dalt del cel.

Avuy es diumenge y no cal dir que la gent está endiumenjada. Los homes duhen turbant de seda virolada en que domina 'l groch, y túnica rallada de vermell, y sobre ella un abrigall semblant á nostre gambeto, negre ab ralles blanques de dalt á baix; lo duhen senzillament posat sobre les espatlles sense ficar los brassos en les mánegues. Los noys usan gorreta egipcia, túnica rallada de vermell y no duhen gambeto fins que son grandets. Lo trajo de les bethlemites es més original y rich encara. Estreta túnica blava vionada, paltó de seda vermella ab ralles d' altres colors y ab dibuixos árabes al coll y pit. Deixan penjar esquena avall lo vel blanch de les musulmanes, que sobre son cap, á efecte d' algun postís especial, pren la forma d' una corona suaument inclinada enrera. Ab aqueix trajo, ajudat de son ayre noble y reposat, fan recordar algunes pintures antigues de la Mare de Deu.

Les joves solteres cenyeixen sos front ab un rengle de monedes petites de plata ò d' òr, y uneixen sota la barba los dos bechs del vel ab cadenes de plata, y més sovint ab una penjoyada de mitjes pessetes ó escuts d' or, que 'ls cauhen en artístich escampall, jugant, bellugantse y dringant sobre son