mitx camí, reposant á l' ombra d' un Terebinte que s' incliná respectuosament devant l' Infant diví, fentli ab ses branques un ombriu dosser. Los pelegrins no passavan may sense abrassar y besar l' arbre ditxós, y guardavan ses fulles y escorsa com reliquies, fins que, fentli mal d' ulls tot això, lo moro amo del camp, un día que 's llevá de mal humor agafá una destral y 'n feu llenya. En lo mateix lloch una má cristiana ha plantat un altre Terebinte que, d' aquí á alguns anys, fará ombra als pelegrins tot recordantlos tant bella y piadosa tradició.
Al peu de la montanyeta que corona 'l monestir de Sant Elías, se troba 'l pou dels tres Reys, ahont se 'ls aparegué de nou l' Estrella que se 'ls havía amagat al entrar á Jerusalem. Som al extrem de la plana de Rafaim ó dels Gegants, ahont David baté dues vegades los filisteus y cremá llurs idols.
Desde ací 's veu encara lo sant Sepulcre y 'l mont de les Olives, mes transeamus uxque ad Bethleem, ciutat que veuhen per primera vegada nostres ulls; blanca, resplandenta y col·locada en un cim com la gloriosa corona de Judea.
A ma dreta del camí trobam abans de gayre la hermosa tomba de Raquel, que 'ns recorda la degollació dels Ignocents ab aquella paraula tant bella y tant trista de Jeremías: Vox in Rama audita est: Rachel plorans filios suos et noluit consolari quia non sunt.
Bethleem ò Beit-Lehem, com l' anomenan sempre los del pahís, es una ciutat cristiana, gayre bé catòlica. La creu no s' amaga devant la mitja lluna,
