tancá la entrada y Moysès quedá en ella soterrat.
La vera tomba del legislador dels jueus está en lo mont Nebo, part d' allá del Jordá, segons testimoni de la Biblia, mes un santó, que no volía anar tan lluny, se llevá un matí dihent que Mahoma aquella nit se li era aparegut dihentli, que 'l sepulcre de Moysès no estava en lo mont Nebo sinó en lo Nebi-Mussa. Desde llavors cada any s' hi fa un romiatge, que dura vuyt dies, quedantse los pelegrins en la montanya, los richs en hermoses tendes, los pobres al sol y á la serena.
L' espectacle de la sortida es verament imponent. Dues hores abans, la porta de Sant Esteve ha estat trayent espectadors que 's col·locan entre ella y la Montanya de les Olives, en los dos vessants de la vall de Josafat. Los cims de les torres, les enmarletades muralles, les finestres y terrats de les cases vehines, les parets dels camps, los márgens desiguals de vora 'l camí, tot es un formiguer de gent curiosa, que, vestida de festa, ha sortir á pendre comiat dels que, més venturosos, van al gran pelegrinatge.
Precedeix la comitiva un esquadró de caballería vestida á la europea; á no ser lo birret egipci, que no estam acostumats á veure damunt testes batejades y la mitja lluna que lluheix en les xapes de ferro dels cinyells y en los botons de ses casaques, no la pendríam pas per caballería mora. Derrera ella vé l' infantería y alguns prohoms de Jerusalem ricament vestits. Al sò de la música de regiment, que toca ayres extranyíssims per nosaltres, passan penons y banderes molt semblants á les de nostres
