parteix eixa mística regió, com lo torrent de Santa María partía en dues la Tebas y Tebayda de Montserrat, ab quines oracions y cántichs tan purs y flayrosos se 'n pujarían al trono del Altíssim! ¡De cada peu de mata brotaría una alenada de perfum, de cada roca un sospir d' amor, de cada cor una posada del himne mes armoniós y bonich que haja sortit de la terra!
¿Vostres abelles hónt son volades,
celdes desertes, ruscos sens mel?
¿hónt se 'n volaren vostres niades,
nius d' oreneta penjats al cel?
Sortida de Sant Sabas, celebració en l'altar de la Magdalena en lo Sant Sepulchre.
A les dues de la tarde som convidats á veure passar la pelegrinació dels moros á Nebi-Mussa, antich convent fundat per Sant Euthimi, ahont una llegenda arabesca col·loca la tomba de Moysès. Diu que Deu li prometé allargarli la vida fins que ell mateix se ficás á la tomba. Passaren anys y més anys, ell se feu vell y més vell, y com may se ficava á la tomba may se moría. Una vegada passant per eixa montanya, al pich del sol, entrá per reposar en una cova, ell ignorava que en altre temps havía servit de tomba. L' ángel de la mort, que anys havía no 'l deixava de petja, al vèurel dintre la balma,
