rábola del bon samaritá. En totes eixes valls y colls y montanyes no 's veu un arbre, ni una mata, ni un brot de farigola; la poca herba que hi há está sense verdor, secardina y com socarrada pe'l sol.
En lo vessan de Jericó comensam á trobar alguna mata de fanal y de rebrolls extranys per nosaltres, mes les roques que fins ara veyam ó endevinavam amagades sota un vel de terra, surten com ossos á través de la pell.
De prompte les abruptes montanyes més atormentades y abruptes se separan, y desde un coll veyem ab tota sa magestuosa amplada la plana de Jericó, hermosa, verda y plena d' arbres, entre les montanyes de Moab y les de Judea.
La Font d' Eliseu está á aquesta banda de plana, regantla amorosament y adornantla d' una gran faixa de verdor. Mes que una font es un torrent que surt tot plegat de la terra; ses aygues, que eran amargues, foren endolcides pel profeta Eliseu, que hi tirá un vas de sal, dihent en nom de Jéhovah: «Jo he purificada aqueixa aygua, y la mort y la esterilitat no sortirán mes d' ella.»
Al O. de la Font hi há una montanyeta, formada per les ruines de l' antiga Jericó.
Desde allí 'ns dirigim á la montanya de la Quarentena, de pujada dreta y aspre. Oram en la Cova hont orá Jesucrist per espay de 40 díes, y després espayam la vista desde aquell balcó de roca, que fa rodar lo cap. Lo panorama es inmens y d' un genre á que 'ls occidentals no estam acostumats. Les roques del voltant están vorades, y en eixes balmes
