les paraules que se m' han dit: anirém á la casa del Senyor.—Sempre m' ha fet impressió aqueix salm de sentit misteriós y doble, mes may com ací hont fou dictat. Aquí los mots que fan referencia als atris de Jerusalem, á les tribus que hi han pujat, á la pau y abundantia in turribus ejus, no 's poden pronunciar sense plorar; més que més per qui, il·luminat per la fè, sobre les torres y murs d' aqueixa ciutat, encara hermosa en sa desolació, allá dalt entre eixes blanques boyres, en la blavor del cel veja baixar la nova y resplandenta Jerusalem de que 'ns parla lo capítol XXI del Apocalipsis. Deu meu, gracies infinites per haverme deixat veure la de la terra, mes no es aqueixa, nó, la fi del meu viatje; quan sia arribada ma derrera hora, quan enfortida per l' aliment del ángels ma ánima pecadora vaja á obrir les ales, deixaume cantar per segona vegada aqueix cántich diví, que ha acompanyat tantes ánimes pures en sa volada á la Jerusalem celestial.
En lo quartel de la porta de Jaffa los soldats turchs presentan les armes al P. Visitador; lo poble s' apila en totes bandes per vèurel passar, y no obstant, de ser la major part de la gent de diferenta religió, lo saludan ab respecte.
A l' entrada de Sant Salvador l' esperan los Pares Franciscans á la porta, precedits de la creu alta y tres sacerdots ab capa pluvial. L' encensaren y, entonant lo Te-Deum, l' acompanyaren al altar major. Aprés de orar s' asseu en un humil trono á la dreta del altar. Lo P. Custodi y tots los frares del
