principals esglesies y establiments religiosos, acompanyats del P. Plácit, franciscá alemany, que predica en quatre llengues y 'n parla algunes més, entre elles l' espanyola. Es home sumament amable, de molts coneixements y qualitats. Havía sigut oficial d' exèrcit, y quan s' entusiasma encara 'n té quelcom: n' era capellá en la guerra contra França, y ara d' ensá que 'ls Pares de Terra Santa s' han posat baix lo protectorat d' aqueixa nació, coneixent prou bé las intencions del gobern republicá, ha d' entonar cada festa després de la missa major lo Domine salvam fac rempublicam nostram; y quan lo Cònsul hi assisteix de gala, té que repetir tres vegades, cantant, la deprecació.
Al costat mateix del convent de Franciscans hi há dos ò tres frares del mateix orde reformats, y sa capella es la dels pobres coptos convertits al catolicisme. En l' altar hi há un hermós quadro de la Sagrada Familia arribant á Egipte; los ídols cáuhen de sos pedestals, y 'ls obelischs mateixos y les pirámides semblan tremolar de por. Lo pintor, coneixedor de la senzillesa dels coptos y de que 'ls faría bé, col·locá entre les palmeres, rebent la Sagrada Familia, los Sants que ells més estiman, Santa Catalina, Sant Francesch y Sant Antoni.
Los coptos, com diu M. Iasbert, son lo resultat del barreig de totes les nacions que han dominat l' Egipte. Un troba en les velles estátues y fins en les mòmies alguna cosa de sa fesomía. Era un poble numerós, mes s' ha anat fonent ab l' árabe y avuy no 'n restan més que uns 150,000, 10,000 dels
