l'avansan damunt lo carrer un parell de passes, sostenintse ab puntals ó bigues que tenen pretensions de columnes. La escombra es un moble desconegut dintre y fora de les cases, y l' aygua que 'ls volta per totes bandes y de que fan us tot sovint, no 'ls priva d' anar bruts y de serho tot lo que tocan, sos vestits, sos mobles, ses tendes de viures y d' industria, sos carrers y carrerons, places y placetes en què 's divideixen sos laberíntichs pobles.
Los habitants, per sa alta y gallarda estatura, m' han recordat los filisteus, vehins no llunyans d' aquestes terres, y per no sortir de la nostra, los ampordanesos, ab qui se semblan, per ser més alts que sapats, per son ayre desimvolt y per sa llengua solta y deslligada. Pella, l' historiador del Ampurdá, ben segur hi diría quelcom més. Los Felláhs ó pagesos van vestits de blau, color de l' aygua que vessa la sahor y la vida en sos camps, y del cel que s' hi enmiralla. (Després he vist que no es en honor del Nil que vesteixen de blau, puix es color molt usat en tota la Palestina y gayre bé únich en Samaria). Les dones se tapan la cara ab una especie de careta composta d' un vel negre, que 'ls amaga 'l front y altra que 'ls amaga la part inferior de la cara, units per un canó d' or o de llauna daurada ab dos ó tres cercles, que 'ls cau lletjament com un petit embut damunt lo nas. Aixó y lo mantell negre que duhen á la ciutat, los dona més ayre de fantasmes que de dones.
Tots los espanyols que han estat á Port-Said coneixen lo Sr. Artola compatrici nostre em-
