ge, no cabent en Andalusía, s' escampá, com olor de bálsam, per Catalunya, Castella, Espanya y Amèrica, acompanyant y fent dolsos los treballs apostòlichs als pobres caputxins, que la havían presa per Patrona de ses missions. Ella que 'ls segueix amorosa a les Carolines, fassa totes aquelles ánimes, que no coneixen á Deu, manyagues ovelles del seu ramat.
Á les 5 del matí s' ovira la torre de Bourlog al mitx de les amples boques del Nil; tres hores despres veyem la de Damieta, que s' aixeca com de puntetes, sobre la costa, per fer llum de ben lluny als barcos que s' hi dirigeixen. Sols veyem de la població los pals dels que acarona ja en son port y alguna vela llatina que papalloneja á la entrada del gran riu, entre la terra y la mar. Ab prou feynes oviram algun platjar arran de les ones, nú de caseríes y d' arbres. La mar en una gran extensió es verdosa y térbola per efecte de les aygues del Nil, que may venen ben clares, y del poch fons de la mar. Blanques y grosses gavines nos venen á parlar de la terra de Moysès, á que' ns acostam á tota vela, y entretenen als viatjers que la anyoran, no tan per ser la de Moysès, com per fugir del bressoleig de les ones, no sempre falagueres.
