xen, sense saber ahont van, ni què 'ls hi espera! Van á fer la voluntat de Deu, y ¡qué se 'ls ne dona de viure ò de morir! Si moren allí, morirán com á bons soldats en lo camp de batalla; si en la mar, ja tenen la fossa oberta y están ab la mortalla posada, puix los enterran ab son mateix hábit y, morin allí hont morin, no 'ls ha de recar res del món, perque no hi tenen res.
De la cambra del vapor, hont gayre bé tots sols s' han aposentat, n' han feta una capella, que per sa senzillesa los deu recordar la que deixaren en llur convent.
En l' humil trono de rústich altar tenen un quadro al oli de sa patrona, la Divina Pastora. Va vestida de blau com la reyna del cel, mes porta lo barret de palma adornat ab un pom de flors y en sa dreta lo gayató de pastora de les ánimes, que son ses místiques ovelles, á les quals per fersels més agradosa, semblan haver enmanllevada la samarra de llana, Ella y son Fill diví que sèu rialler sobre sa falda.
Fra Isidoro de Sevilla, predicant en Santa Marina de la mateixa ciutat, en 8 de setembre de 1703, retragué aquell hermós versicle del Cántich dels Cántichs, 1-7: Si ignoras te, ó pulcherrima inter mulieres, egredere, et abi post vestigia gregum, et pasce hædos tuos juxta tabernacula pastorum. Parlá, per primera volta en lo món, de la Divina Pastora, y ho faría en termes tan inspirats, que 'ls sevillans sortiren del sermó proclamantla á altes veus per carrers y plasses. La nova advocació de la Ver-
