soldats de ton exèrcit, y en tú penjaren llurs escuts y capmalls per ornarte.
Los Aradians ab llurs tropes eran al voltant de tos murs; y 'ls pigmeus que estavan sobre les torres han penjat en la muralla sos buyrachs, pera completar ta hermosura.
Los Cartaginesos que traficavan ab tú, omplian tos mercats de riqueses de tota mena, d' argent, de ferro, d' estany y plom.
La Grecia, Túbal y Mosoch negociavan ab tú, duhente esclaus y artefactes de coure.
Ton comers s' es estès per totes les illes.
Los pobles de Judá y d' Israel també negociaren ab tú y portaren á tos mercats lo millor forment, bálsam, mel, oli y rehina.
Los vaixells entretingueren ton principal comers. Tú fores rica y gloriosa en mitx de la mar... mes lo vent de mitxdía t' ha fet bocins, contrivit, en mitx de les aygues.»
Sembla, enmatllevant la comparació á un gran escriptor de Terra Santa, una agraciada sultana recolzada sobre un coxí vert y contemplant les ones en sa somiosa indolencia. Es una ciutat assiática que 's va disfressant ò millor se va tornant europea, en sos edificis, costums, trajos, lengua, y sobretot en son moviment. Porta de Damasco y port principal de la Syria, va fent seva tota la vida comercial d' aqueixa estesa regió y d' una creixent maravello-
