montanyes de sorra son les onades, que pujan y baixan com les de Bagur, empeses y transportades per los vents. Avuy les mou en trebolins de polsaguera abrusadora lo sirocco, ó vent de l' Africa, mes felisment no fa més que empènyens, puix, com lo sol, que l' ajudaría á foguejarnos, nos ve d' esquena. Es franja deslligada del desert, que va aixamplant son sient en Palestina, d' ensá que ha merescuda la maledicció de Deu.
Guanyada la vora de la mar, trobam á esquerra un bosch clar de agraciades palmeres, y atravessam lo Cison, que anguileja per entre elles.
A mitx día del mes calorós que hem tingut á Palestina, arribam á Khaipha, poble assegut als peus de la montanya del Carmel com Monistrol als peus de nostre Montserrat. Lo més notable es sa colonia agrícola prussiana, que conrea admirablement lo tros de terra que separa la ciutat y la mar de la montanya. Son 500 protestants: los catòlics llatins no son pas tants, y tenen per párroco un P. Carmelita del Hospici.
En sa hermosa esglesia dedicada, no cal dirho, á la Verge del Carme, hem assistit al Mes de María ab exposició del Santíssim. Los noys cantaren al sò de la orga lo Tantum ergo, Lletania Lauretana, que agrada molt als orientals, tot en llatí, com l' Ave María en lo Rosari que han dit; lo que proba una instrucció
