curtes, adornat ab algun dibuix. Quan vap al temple se 'l posan sobre 'l cap, mes un colp son á dintre, se l' abaixan fins á les espatlles, deixant veure llavors lo cap ab un mocador com en nostra terra, més coronat son front ab un segon mocador que recorda 'l turbant dels homes. Homes y dones no saben oblidar la costum arábiga de llevarse les babutxes, que deixan al peu d' una columna, ò vora seu, per més que nostres religiosos los digan que es válida y bona la oració encara que 's dugan sabates.
Respecte á la devoció me sembla que, deixant á part honroses excepcions, no entra molt endins del cor dels orientals, sinó que 's queda molt per sobre. No son difícils de guanyar, mes son fácils de perdre. Coneixen solament l' exterior de la religió, miran les ceremonies y coses sagrades en si soles independentment de lo que significan; en una paraula, agafan les fulles de l' arbre diví de la religió, no les branques, y 'l tronch. Per això cambían tan fácilment. A Bethleeem, per haver los Pares franciscans, no fa gayres anys, fet cambiar lo cementiri en bé d' ells, puix lo que hi havía era indecent, y jo 'n so testimoni; se feren cismátichs quatre cents del remat catòlich, encara que contat y rebatut hi tornaren gayre bé tots.
Si demanan alguna cosa al convent y no se 'ls dóna, baldament sía una taronja, cambían de religió, fins que en la nova també tenen algun disgust, que 'ls fa tornar enrera. Una esglesia que pague bé sempre será plena, á excepció de la protestant, que
