sembla mirat desde aquí, un ferro de llansa immens deixat allí per algun altre Goliat.
Desde l' Hermon cap á Ponent se veu en últim terme la montanya de Saphet ò Cessarea de Feliph, que blanqueja alterosa con Medina Sidonia, vista desde la badía de Cádiz. Més ensá se veu la montanya hont está assentat Caná de Galilea. Tota aqueixa encontrada está atravessada per la carretera que segueixen los mercaders del Cayre y de Damasch, que passa per Napluse y pe 'ls peus del Tabor, y 'l mont de les Benaventuranses.
Tot es bell en esta montanya, tot es bell al seu voltant. La Galilea no es pes pedregosa y estèril com la Judea; com no fou tan criminal, apar que la maledicció de Deu no l' haja ferida tan de plè, y cabalment lo Tabor está al mitx d' ella, dominant sos millors pahissatges, son únich estany, sa plana més gran y ses montanyes més verdejants. A més aqueixa es la més alta de Galilea, es rodona, tan ben feta com ben col·locada, entapissada d' herbes y vestida de flayroses plantes y fullosos arbres; no en va la triá entre totes estes Nostre Salvador per pedestal de sa glorificació, com triá l' estèril Calvari per padró de sa ignominia. La paraula plena d' amor y satisfacció de Sant Pere, es la primera que vé als llabis en aquest altar misteriós de Nostre Senyor Jesucrist: Bonum est nos hic esse. Sería un dels punts de la terra en que no 'm desplauría parar la tenda ò almenys prolongarhi lo sojorn, y dedicarme á mirar aqueix cel, encara plè de la gloria del Altíssim, aqueixes valls y montanyes, aqueixos camps,
