'ls mahometans, llensá la mitra y 's posá lo turbant declarantse apòstata.
Ab la pèrdua de la casa santa comensáren á ploure sobre Nazareth calamitats sens número.
Un fet notable succehí l' any 1622, que vull notar. Los beduins de les montanyes de Moab, ò de l' altra part del Jordá lo passaren un día en sò de guerra y saquejaren tot aquest pahís, y acabaren per la Casa y convent de Nazareth. Volían coronar la festa matant los pobres frares, y anavan á ferho, quan los aparegué una gran y hermosa dona, vestida al estil del pahís, y dihentlos molt enfadada que tocassen los seus sirvents. Ells s' espantaren y arrancaren á fugir, dihent que aquella dona sola era capassa per traure 'ls y llansarlos d' aquella terra sagrada. Los pobres frares no reberen dany, per intercessió de la Verge María.
En 1885, haventhi una gran sequedat, les mares mahometanes de Nazareth enviavan sos infantons al temple, ahont cridavan á nostre Senyor: Senyor, donáunos aygua.
Nazareth, que significa Flor, es verament la flor de Galilea esbadellada en lo sí de ses montanyes. Eixes, per deixarla asseure á plaher, tenen la forma d' anfiteatre, o millor, d' una grandiosa petxina, en qual conca o ampla boca está asseguda la ciutat y qual columnela ò cor es lo Santuari de la Anunciació, en lo fons de la vall ditxosa, triada entre totes les encontrades del món per rebre les primeres petjades del Deu fet home.
La forma de petxina d' aquesta vall, aixecada so-
