cristianes de Palestina. No 'n resta més que la senzilla fatxada, l' ábside y la caixa del temple fins á certa altura, y sobre tot la tomba de Sant Joan Batista en mitx del temple, coronada d' una cupujeta blanca. S' hi baixa per una escala de 20 escalons. La porta es de basalt, mes es fora de son lloch.
Lo sostre está empedrat de petites lloses de marbre. En la paret hi há com tres nitxos; en l' un jau lo profeta Abdías, en l'altre 'l profeta Eliseu y lo tercer es lo de Sant Joan. Hi fou portat per sos del deixebles després d' haver sigut escapsat per Herodes.
Sortint de la vila, á cosa de cinch minuts se veuhen dretes, com soldats no cayguts encara en la batalla, 16 columnes monolites que diuhen al viatjer hont fou lo grandiós teatre que regalá Herodes á Sebaste. Com recort de Sebaste, guardo una moneda trobada en ses ruines, hont se veuhen separats per una creu Constantino y Santa Elena.
Bethulia (Sanour)—Está assentada al cim d' un turonet rodó y deslligat al mitx del plá, á excepció de una llengua de terra baixa que la lliga á la petita cordillera. Tenía hermoses muralles, de que la descoroná Abdallah Pachá, de les quals, com á florons, li 'n resta encara algun tros de torre. Es una ciutat guerrera molt ben situada y en aquell temps difícil de guanyar, puix la pujada per totes bandes es llarga, y solament á colps de pedres podían defensarse dels sitiadors. La plana es ampla, verda y sens un arbre per abrigarse del sol, que ací talment crema. Ja l' espòs de la bella Judith, qual
