que naix, y en lo llit del que agonitza! ¡Quí tingués la veu de les ones ò del tro, per ferlo sentir á la humanitat ingrata que 'l oblida! Si almenys lo pogués escriure en un cor! mes ja que això es obra de Deu, jo hauré d' aconhortarme d' escriurel en aquest pobre y senzill llibre, massa senzill y massa pobre per endreçarse á la terra ahont se obrá nostra santa redempció.
Son notes de viatje, nues d' estil y de poesia, escrites á corre-cuyta y com se vulla, que no haurían sortit de la cartera, á no caure en les mans amigues dels Directors de La Veu del Montserrat y La Ilustració Catalana. Ells son la causa d' aquesta humil publicació; bé que sa pobresa, sa incorrecció y tots sos defectes sían meus. Prèngan lo lector la bona voluntat, y ajúdem á donar gracies á Deu per haver posat aqueix flayrós oasis en lo camí estèril de mos díes, y sobre tot per haverme deixat besar ses petjades en la terra. Del perfum que vaig cullir en elles, y ja fa tres anys, ne tinch encara l' ánima plena y espero que m' hi
