Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/112

Aquesta pàgina ha estat revisada.
106
dietari d' un pelegrí

gran mosáich, prop del solar d' una capella que estaría dedicada al mateix Sant, en lo lloch hont caygué ferit y mort á la gran pluja de pedres. Los dominicos, segons se diu, hi fan una casa destinada á exercicis espirituals, y en la paret de la horta ó jardí á mida que la van edificant, hi posan hermoses capelletes representant los 15 misteris del Rosari.

La tomba dels Reys que 's troba més ensá, consisteix en un fosso quadrat è immens que, segons fra Lievin, serví de pedrera á Jerusalem molts anys. Lo vestíbul sostingut en altre temps per columnes de la mateixa roca, s' obre en una de ses parets y está ornat d' un fris de gust delicat, mes incomplert. Allí per una porta de 90 centímetres d' alt s' entra á les tombes, cavades al voltant de cambres, que s' enfonzan, l' una derrera l' altra, en la roca viva.

Desde la tomba dels Reys se camina un bon tros per una vía romana, s' atravessa la Vall de Josafat, que acaba un xich més amunt.

Montanya Scopus.—Hont lo gran sacerdot Jaddo sortí á l' encontre d' Alexandre que s' anava á apoderar de Jerusalem.

Desde una altura, al despedirnos de la Ciutat Santa, resárem, com es costum, lo salm:

Super flumina Babilonis illic sedimus, et flevimus cum recordaremur Sion.

In salicibus in medio ejus, suspendimus organa nostra.

Y mirant segurament per derrera vegada á Jerusalem, coronada encara de hermosos murs, li diguérem ab lo Rey Profeta: