que 'l voltan, núes de vegetació y trencades per nombroses y fosques torrenteres. La vivor de la llum vessa sobre llurs costalades aqueixa indefinible tinta que tantes voltes admirárem en los pahisatges del Líbano y en la plana de Balbek. Lo Jordá, mercès als arbres que ombrejan sos márgens, fa una gran ralla verda en mitx de l' árida comarca hont tingueren lloch les primeres escenes de l' historia del món. Al nort los monts d' Efraim, coronats per les ruines y mesquites de Sant Samuel, embrancan ab los de Hebal y Garizim, en lo centre de Samaria. A ponent se contempla als peus la Vall de Josafat, los monuments y plans de la ciutat quals cases se podrían contar. ¡Ab quín dalè s' exten la vista desde 'l mont Sion fins al Calvari, desde 'l sitial que ocupá 'l templa de Salomó fins á la Torre de David! L' antich y 'l nou Testament, l' historia de cent pobles barrejada ab les cendres d' aqueixa ciutat, se manifestan á ma presencia; no permeta 'l cel que m' oblide d' aqueixa gran página ni de sos divins ensenyaments.»
He copiada aquesta descripció de Mislim, per no privar al lector del magnífich panorama de que 'ns priva á nosaltres lo fortíssim vent d' aquesta tarde, que abriga á Jerusalem, la Judea y sos vehinatges ab un núvol de polsaguera; digne mantell d' aqueixa terra de ruines.
Circunscribintnos á la ciutat, qué tristes reflexions m' inspira lo poch que 'n veig! Son temple y edifici més sobirá es lo de Omar, que seu ahont seya 'l de Salomó, y la mitja lluna corona la roca
