Pàgina:Dictamen AVL 2005.djvu/39

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

ANNEX 6

SELECCIÓ DE TESTIMONIS VALENCIANS
ON ES DOCUMENTA L’ÚS DE DENOMINACIONS COMPOSTES

PER A REFERIR-SE A LA LLENGUA DELS VALENCIANS

1445-1455

Actes del procés de canonització de sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 81):

[…] et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino […]

1492-1497

Bernat Fenollar i Jeroni Pau, Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (Mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana a juí del reverend prevere mossén Fenollar e misser Jeroni Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valencians e prestantíssims trobadors), editades per A. Badia i Margarit, Barcelona, 1999:

[regla 291]: reyna e regina tot se pot dir, mas lo vulgar català e valencià és dir reyna, car regina no·s diu sinó en cobles o per trones per los predicants la paraula de Déu, com ara: «Oh, Regina del Cel…»

1575

Onofre Pou, Thesaurus puerilis, València:

Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

1908

Manuel Milà i Fontanals, Obres catalanes, Barcelona, Gustau Gili:

Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

1925

Nicolau Primitiu Gómez Serrano, publica en Las Provincias una sèrie d’articles de divulgació titulada Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano.