Aquesta pàgina ha estat revisada.
ANNEX 3
SELECCIÓ DE TESTIMONIS ON ES DOCUMENTA
LA CONSCIÈNCIA DEL PARTICULARISME LINGÜÍSTIC
1395
Antoni Canals, traducció del Valeri Màximo, pròleg:
[…] tret del llati en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús […]
1507
Barcelona. A. Ferrando Francés, op. cit., p. 54:
El 1491, el prologuista de l’Art de ben morir [¿Francesc Eximenis?] […] afirmava:
«deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill»; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix així: «[…] he delliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil.»
1514
A. Ferrando Francés, op. cit., p. 53:
El 1514, es fa constar en les rúbriques d’algunes poesies en català de Crespí de Valldaura, Vicent Ferrandis i Narcís Vinyoles, aplegades a la segona edició del «Cancionero General» d’Hernando del Castillo, que han estat escrites en «llengua valenciana».
1522
Un monge de Montserrat traduïx la Vita Christi de sant Bonaventura al català. Fitxes de la CDLPV, en línia <http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.-htm> (Consulta 12-10-2004):
He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana, que es a la nostra prou conforme. Empero per ser tan prolixament en quatre grans libres partit, no es posible facilment saber per ell en breu temps tota la vida del Senyor.
