Pàgina:Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana (1901).djvu/432

404 DICCIONARI DE BARBRISMES e lo foch e laer les han digestes, adonchs se ajusten la aygua e la terra, e fan cors ample e tenu^ e son en figura de núvol...» ( Ramon Lull. Fèlix de les maravellcs del moo.) TERCER. Terç. «... es vingut personalment a vesitar los Sors. consellers, lo qual fonch ben rebut y assentat entre los Sors. conselles terç y cap...» (Dict. Mun., dia 2 de Maig de 1612.) TERCERA. Terça. Us. Corrrent encara en lo poble quan ano- mena cada una de las tres parts de que's com- pon la lliura carnicera. TERCIANA. Terçana. «Sempre varien, jamay se rien sense ficció, per traiciò rien e ploren criden que's moren quan son pus sanes, si han terçanes llur mal no colen e fingir solen tenir dolor per dar color a ses çmpreses.» (Jaume Roig. Libre de les Dones.) Terçana febre, diu Fra Gabriel Busa. TERCIARI. Tercerol. «Tots estos foren íercerols de la tercera regla de St. Francesch», se llegeix en lo Diet. Mun., jornada de 7 de Febrer de 1628, y tercerol diu lo poble. TERCIOS. Com a denominació militar. Terços. [TERCO. Digitized by Google