DICCIONARI
CATALÁ-CASTELLÁ-LLATÍ-FRANCES-ITALIÁ.
A. Primera lletra del abecedari y primera de las vocals, la cual se pronuncia del matèx modo en las llènguas catalana, castellana, llatina, francesa é italiana, ço es, obrind la boca, dexand surtir llibre la respiració sonora, sens móurer la llengua ni los llabis ni las dènts. Èntre los antigs catalans la á equivalia á la preposició ab, y axi deyan: Ben viu á gran dolòr qui perd son bon senyòr: bollat á bulla d' or: nec ohia sinó á gran pena: y en las Crónicas del rey don Jaume, crón. 16, se llegex : E vengueren sols á escut e á lança; mes val morir á honòr que viurer á deshonòr. També se servian de èlla en lloc de la preposició de, com se veu en aquestas locuciòns : laixar á dir; tenian á passar; lo qual te ha á jutjar. Á vegadas significaba lo matèx que pera ò á fí de; y en aquest sentit diu lo rey don Père iii en las Constituciòns de Catalunya, llib. iv, tit. xiii, cap. iv :á ocórrer la desidia que en los notaris é tabellions fins aci es estada, volem, statuim, etc.
a. La primera de las set lletras anomenadas dominicals, que servexen pera assenyalar los dias de la semmana segons lo cálcul cronológic.
a. Servex pera la composició de mòlts verbs y altres parts de la oració que se fòrmau de substantius ó adjectius, com de bla ABLANIR, de consell aconsellar.
á. Ab èlla se fòrman mòltas frases ó modos adverbials, com á gratsiènt, á voltas, de cap á cap, de gòm á gòm. Á. fran. À. A.
á. Preposició que denota l'acció del verb, cuand preceex als noms propis, ó apel-latius de las cosas, ó cuand se posa abans dels infinitius regids d'altres verbs, com anar á dormir, anar á passetj. Á. Ad. À. A.
á. Expressa la cercanía ó immediació á alguna cosa ó lloc, com assentad á la taula. Á. Ad. À. A.
á. Significa lo paratge ó lloc ahònt succeex ó ha succeid alguna cosa: com á la porta de la iglesia. Á. Ad. À. A.
á.. Significa la distancia que hi ha de un lloc á altre, com de Figueras á Barcelona hi ha vint y set horas. Á. Usque. À. A.
á. Desprès dels verbs que denotan moviment senyala lo paratge ahòut se va, com anar á la Habana. Á. Ad, in. À. A.
á. Explica lo termini ó fi de algun plasso, com de aquí á Nadal. Á. fran. À. A.
á. Significa lo tèmps en que se ha fèt ó executad alguna acció, com á deshora, á las nou del vèspre, á mitjdía. Á. fran. À. A.
á. Significa lo modo de la acció, v. g. á peu, á caball, poc á poc. Á. fran. À. A.
á. Exprèssa lo us ó costum, com á la espanyola, á la italiana, á la marinesca. Á. fran. À. A.
á. Denota la cuantitat ó número, com aquesta cosa val de trenta á cuaranta mil lliuras. Á. fran. À. A.
á.. Significa lo preu de las cosas, v. g. la carn va á sis sous. Á. fran. À. A.
á. Exprèssa la connexió ó inconnexió de una cosa ab altra, com á propósit de axó, á diferencia de allò. Á. fran. À. A.
á. Se usa en sentit condicional al principi de la oració junt ab tèmps de infinitiu, y equival à la conjuncció si, v. g. á saberho no hauria vingud, á dir veritat. Á. Si. À. A.
