Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/14

409Que dar el cèl als mòrts es.... bò pa dit....
Mes que com no lo hiá, no se pòt dar;
Que per que es pòn el sòl se fà de nit,
Y que per qu'ix el sòl, se fá tot clar;
Que el crit del còr del hòm es.... sòls un crit;
Que sòls per que fá vent, se mòu la mar;
Que naix l'hóm, viu y mòr, y polç se fá,
Y que llunt de lo mon no res mes hiá.

417Tal diu qui no te fè.... el hòm qu'es mal;
Mes ¿qui no se plany de éll, si per sòrt l'òu?
Yo crech que á tan foll dit no res dir cal;
Que es fá de un foll tant cas com de.... cuan plòu.
Es cèrt que al que no es bò li plau dir tal,
Puix com veu son mal fi, la pòr el mòu....
Mes ¿quin hòm, cuan ho diu, de còr ho sent?
Null hiá en lo mon.... qui ho diu, bé sab que ment....

425Com sé que qui tal diu, ó no te juí,
O que ho diu, sòls per dir, mes no de còr,
Dir no cal que cuan véu de pròp son fi
A veu en crit—«¡Deu meu!»—diu....—¡Qué! ¿Te pòr?
Un foll tan gran com éll ¿qui l'ha vist, qui?
¿Cóm es que veu lo cèl, cuan veu qu'es mòr?
Es que fins l'hòm mes mal de tot còr creu
Que sòls la ma, cuan cau, li pòt dar Deu.

433Mes hiá qui es en lo mon tan pèch, tan foll
Que un mich vòl ser, no un hòm...; no creu en res
Y en mig de lo mon viu com en un toll,
Brut de fanch fins al còll y.... no hiá mes;
Sab de cert, que té el cap.... dalt de lo coll;
Es tot lo mes que creu que.... ú y dos fan tres,
Y cuan òu dir:—«¡Hiá un Deu!»—diu ab gran gist
—«Pòt ser, no dich que no; mes ¿qui l'ha vist?»—