Aquesta pàgina ha estat revisada.
qu'un día de festa, vestit a l'antiga espanyola, se'n hagués anat al torin
a tomarla a dalt de cavall.
Altres desgracies succehían més amunt. Lo sol, bregant ab los núvols y enfonzanthi ses llanses de foch, esbargía'l cel. La pluja mimvava y feya xim-xim; la fosca's fonía; la nit era morta y enterrada pel sol. Lo
nocturno afinava!... Bon día y bon hora, bon día tothom.
3 octubre de 1877.
