— ¿Hont aniràs ara ab aqueix temps?
— A buscar una corda.
— ¡Jesús, María Joseph!... No ho fasses.
— Nó, que la vull per anarmhi a estendre.
— ¡Les sanchs te pujaran al cap!
— Y aquesta mullena! que vols que la confiti?
— Adéu, donchs, amoreta meva.
— Adiós, cementiri de la constancia y del aprecio.
— Fins a demà. ¡Pinturero!...
— A les dotze en punt ¿sents?
— En punt. —
Y la finestra grinyola tancantse pausadament; l'embossat s'allunya; de les ondes del paraygua la mullena li vessa a raig fet y, dins d'aquella
especie de gavia líquida que li forman al seu voltant los regalims, se'n
va enamorat, somniador ab recorts de sa estimada, y apressant lo temps per que li escurse l'anyoransa ab la ilusió que demà li tirarà la clau; y es un dirho entre nosaltres, que ja se n'hauría de donar vergonya, ab los
mesos que l'aguarda perdent nits y encostipantse, tant li haguera valgut
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/98
Aquesta pàgina ha estat revisada.
