Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/61

Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquell que deu, paga, y li tornan lo cambi; y si me'n tornares de menos, jo te les condono y no te les reclamo, ni diré a ningú que retens coses que no son teves. Y ara que ja ets casada,'m sembla qu'alguna volta ton parent t'haurà aplicat la lley marcial, tu que tant t'alabavas de no tenirne a ningú.
A tu't toca, Filomena desdenyosa. ¿Que't creyas que duraría sempre aquell temps? ¿que no tenía rès més que fer que venir cada día a passejar amunt y avall devant l'escaleta com un municipal qu'està de punt, esperant que pleguessis, tornar al vespre a posarme altra vegada de plantó per sofrir les inquisitorials mirades dels anants y vinents, per sortir després y anar a fer guardia a un'altra escaleta, que semblava la d'un Ministeri, tant era'l tràfech que hi havía, y allí sofrir pacientment lo reflexo de la llum del gas com si volgués donarme a conèxer a tots los teus vehins, mentres tu t'hi plantavas d'esquena y no'l comprometías? Y després, si tants joves te miravan y algun sofríia per tos desdenys, y