cara a les fosques... Me pensava que ja me'n recordaría!... de lo que'm recordo es d'aquells pessichs ab que'm malmetías los brassos; com que semblava qu'anés sempre vacunat de nou. ¿Que jo no gastava formalitat? vès ahont fora ella si allavors l'hagués gastada... Y per què m'exías ab progectes casamenters! no ho veyas que jo no més enteníia en ferte l'aleta parlante del amor, d'aquelles estimacions fermes que no s'acaban may y de coses alegres y entretingudes? Quan me parlavas de casament me donavas lo mateix gust que si m'haguesses dit que'm fes soldat de l'Habana... ¿Que't creyas que m'havía begut l'enteniment, per venir al Passeig de Gracia ab tu y ta mare, qu'ab aquella mantellina de blondes passada de moda, semblava la senyora Ignasó qu'anés a fer llevades, y que't pensavas qu'era tan tanoca per posarme a tret y tenir que sofrir aquells interrogatoris y aquelles preguntes tan ignocentes (sinó que portavan més cua que cap estel) qu'al últim la gent s'haguera pensat que festejava ab ella y no ab tu? ¡Quin parell d'arnetes mare y filla!
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/59
Aquesta pàgina ha estat revisada.
