Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/54

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Prou rich allavors d'esperanses, espera sempre demà per realisarles, y ¡ay! lo demà massa que vé, (axís no cuytés tant); però lo qu'esperem triga, triga, y per fi no compareix.

* * *


¿Te'n recordas, tu,Angeleta, y tu, Rosalía, y vosaltres, Filomena, Pepeta y Concepció? Jo m'havía de casar ab vosaltres per habitar lo mateix cel; jo us havía d'endolcir la vida com un confiter lo poncem: sentadet als vostres peus y ab un vano de plometes d'ala de serafi, anarvos refrescant lo rostre. Jo us havía de fer felisses guardantvos mes parauletes més dolses y enamorades, y un mitx riure que no s'esborrés may, ensenyantvos d'aqueix terme les dents, com ensenya ses tecles un piano obert. Jo havía de realisar lo ditxós boca què vols, cor què desitjas... sí; jo, a més de ventarvos sempre (com si hagués vingut al món no més que per espantar mosques), tenía més encàrrechs compromesos que cap compradora de convent; per