Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tothom los ha tingut... (separant, per supost, als que no hi han arribat). ¡Ab quína recansa's miran llunyejants, a mesura que nostra vida
va perdent díes per guanyar anys! ¡Quín sospir més fondo m'arrenca del pit lo recort d'aquella etat y de aquells díes! Si jo tingués la sensibilitat ploranera, ¡com m'anirían cayent les llàgrimes cara avall! Oh, mes ilusions primeres, ¿ahont sou, que per més que us cerco no us trobo sinó en lo meu recort? Ay! que no puch plorar; ja no es com abans, llagrimetes meves, que llises y seguides relliscavau cara avall a pleret quan lo cor se condolía.....
