quartets, y ab mon guany la mare reposava. Ja duya roba feta pera mi,
y'ls Mestres de Capella'm llogavan per tocar en los rosaris y funerals.
¡Còm s'entristeix lo meu cor al veure la fúnebre pompa que l'Iglesia ostenta en semblantes cerimonies! Lo temple cobert ab panyos de dol; les cadires tapades ab bayetes; a terra tot negre; en la barana del Presbiteri hi creman atxes qu'escampan una llum groga y una fumera fosca y espessa; l'Altar major, ab ses imatges, sos àngels y'l Sagrari, desaparexen derrera una vasta cortina negra. Sol, clavat en creu, y tenint per fons aquell camp de tristesa, 'l Redemptor nostre; sis brandons l'enllumenan ; toca la campaneta ; l'ofici comensa; l'orquesta llensa per la grandiosa nau ses notes planyentes, sos cants funeraris. Ma imaginació s'aparta de tota pensa terrenal, se remunta per l'espay y busca una animeta desolada, y'n veu d'altres que pujan, pujan, y desaparexen perdent-
