Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/241

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Vòltal! — exclamà rient un pillet mistayre. La gent que no sabía'l que jo acabava de contar, mirantme ab desconfiansa preguntava:
— ¿Què diu, què diu?
— Rès, que m'ha contestat ab una poca solta...
— Vostè es el que m'ha preguntat una ximplesa.
— Jo li he preguntat lo que'm convenía sapiguer.
— Donchs, vàgi a Salamanca.
— Es que per aquí ha passat un gos ab un cap de porch.
— Està corrent; y ¿per que m'ho pregunta a mi? ¿que's pensa que visuro besties? Els manescals del escorxador li sabràn dir si n'hi hà de gossos ab cap de persones.
— ¿Que's burla de mi?
— Ba, ba, mestre, pleguèm.
— Lo gos; ara surt lo gos! — cridà la quitxalla.
— Corrèm, que no s'escapi. — Y'l grupo fugí perseguintlo per la Devallada de la Presó y anantse a perdre pel carrer de les Filateres.
Aquella matexa tarde'ns el varem menjar: mitx capet ofegat ab naps; l'endemà la Faluga ja no sabía fer