Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/239

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y m'estalvía la pena de pegarli. Instintivament coneix les meves intencions, y seguint la direcció de la mirada, 's llensa sobre l'obgecte hont jo la fixo.
L'altre dematí sortirem a ensajar per la Boquería. El gos saltava devant meu ab el morro al ayre y guaytantme sempre. En una taula de cansalader me cridà l'atenció una penjarella de salsitges tan baxes, que estavan a tret de tercerilla. Hi clavo la mirada, y al mateix instant la Faluga pega brinco, s'equivoca, clava les dents a l'orella d'un mitx cap de porch, y arrenca a córrer ficantse per entre'ls peus de la gent, fugint per sota les taules y escapantse Rambla amunt tan lleuger que's perdía de vista. Les dones prou cridavan «aturèulo»; les bacallaneres corrían armant saragata ab el soroll dels sòchs y ab els seus crits. Les unes buscavan als municipals; les altres sortían per la Rambla. Un senyor que's passejava, preguntà, extenent els brassos, en una mà'l bastó y en l'altra un ramet de flors, posantse devant les marmanyeres: «Be, ¿què hi hà, qu'es axò?» «Ha robat