a Barcelona! Encara no fa un credo que so al llit, y ja han passat tres drapayres.
Al demés... tornant al empleyo...Me pensava que may més clouría la boca: casibé ja'm tocava als cabells, ¡quín badall!...
Com deya... no sé si es la sòn ò que no hi enxerco;... ara he perdut la especie... sí, del empleyo... Just; ara tenim cabos, demà'ns hi enquibexen un comandant; a veure si al últim hi haurà palos.
¡Quín badall més ben fet!... ¡ja'm fa venir la soneta! Si l'arcalde'm dongués permís per fer tirar sorra al carrer, no'm costaria gens d'arreplegar lo sòn.
¡Quína ciutat!... de día, per mi tothom fa de carreter...
¡Quín escàndol! jo a n'aquestos més aviat los penyoraría per cridayres que per anar contra direcció.
¡Vaja, no hi hà com un bon llit... Volen creure... dallonses... qu'estich mal content d'una cosa?... no més d'una... ah... ¡quína passió de sòn!... aah. Santa nit tinguin... Sí: me sab greu tenir de cantar en cas...te...llà...
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/219
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Juny, 1878.
