del ofici, que si avuy perquè fa fret, demà per que plou, un altre día per que fa vent, que no estan d'humor y escusan la ronda buscàntsela per sota'ls balcons , dormint ò fent lo dropo. !Alto aquí! que no es aquest
lo compte! Jo, ja pot ploure tant com vulla; ja poden baxar moles d'aygua
de les canals, y l'espetech ofegar la meva veu: rès m'acoquina; es tal
hora y lloviendo; y's canta'l defecte, anch que baxin garbes desfetes de centelles; y al que no li agradi ferho axí, senyal que no es bò per aquest art, y que presenti la renuncia.
A mi tothom m'estima; molts me diuen «lo trempat»; pel cas, més gent m'anomena per aqueix motiu que per Gervasi. Algunes persones m'han vingut a dir: «Gervasi, l'altra nit us vaig sentir cantar l'hora y no volguí adormirme fins que haguesseu donat lo tom.» «Tant mateix lo vaig despertar?» «Cà , home! sinó que canteu ab tant garbo, y al mateix temps deyau sereno, que vaig dir:
