Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/19

Aquesta pàgina ha estat revisada.



I


¡Quín trastorn hi hà! La casa s'ha omplert de vehines dels altres pisos qu'en lo recibidor enrahonan en veu baxa, sospiran y posan los ulls en blanch compadintse de la trista sòrt de la pobra viuda.
Quan ja han agotat els llochs comuns y'ls sospirs y s'han mirat prou l'una a l'altra ab ulls entendrits, se creuan de brassos ò s'entretenen ab lo devantal, quedant bella estona sens dir rès, fins qu'una pren la paraula y s'esten en consideracions, les matexes que ja anteriorment han fet lo gasto, però que tornan a ser escoltades ab lo mateix interès y contestades ab iguals comentaris de sospirs y planyenses.