abandonar la Ciutat d'en Nyoca [1] y tornar a casa nostra. Ja estiguerem be; prompte vingué l'alegría; la salut no'ns mancava, y, treballant y fent festa, va tornar a ésser mon carrer lo més divertit de la ciutat.
¿Que'ns trobavam, per exemple, en diada d'ignocents? les criatures ja comensavan a posar llufes a les dones, ò ninots de panyo retallat que'ls tiravan a l'esquena de qualsevol, dexantli marcat de blanch, y comensava la broma per aquest estil. Després posavan un barret ple de pedres, y passant algú molt decidit, li pegava puntada de peu, y, quan se
pensava vèurel voleyar, se trobava ab los dits del peu adolorits y'l barret en son lloch. Per intermedi's clavava una moneda en lo junt de les
llambordes, y'l que no's recordava de la diada, feya la cortesía per cullirla ys veya enganyat devant d'una caterva de xivals que se n'hi reyan a la cara, y d'algun vehí que feya'l dissimulat, bo y creuat de brassos apoyat al llindar de sa botiga, contemplant sa confusió.
- ↑ Axís s'anomenava aquella barriada.
