— Sí; tén compte no'm toquis. ¡Ay! ¡quants gustos té! Jo te'n tiro quatre. —
Y'ls dos amants en lo cim de la seva ditxa, exhalan un espansiu sospir, exclamant tots dos a l'una:
— ¡Axò es estar al món! —
Sa felicitat fou prompte interrompuda. Alí-Babau feya rato que'ls espiava, y al veure al moro al peu del ajimez, la sanch se li pujà al cap, y's quedà indecís un rato, pensant si'l mataría sense dir rès, ò si l'avisaría de primer. Un instant lluytà ab sa feresa, fins que's decidí per l'últim, y ab veu ronca d ira cridà al moro. Però Majamet se contenía, gracies als prechs de sa estimada, y resolgué no respondre y tenir calma.
Alí-Babau sentí bullir sa sanch al veure'l paper de senyor Mariano
que li feya l'altre, descendí ab pena de son cavall, y fent de ses mans un
corn, s'acostà al moro, y a cau d'orella repetí'l crit ab més coratge. En
Majamet se girà ab mentida calma y li digué:
