no tindré rès que darte, si tu contrapuntas el teu amor ab l'amor
meu! Ja no puch estimarte més, delicies dels meus ulls, y'm quedaré
grogueta com un poncem y pansida com un muxarnó, si veig que ta voluntat es més forta que la meva. ¡Oh! àlsat prompte dels meus peus;
no tan humil y rendit; àlsat ja, fieresa africana. Axís te vull jo; qu'hermosura més arrogant la teva! ¡Qu'ets alt y bon mosso! la terra deu patir y esquerdarse condolida baix lo pes de ta planta ferma. ¿No es veritat, carinyo meu?...
— Sí, sultana; so un moro molt fiero; quan vaig sol, fins a mi mataix me faig por. Però,dígam, tortoreta enamorada, si ab mi fuges, ¿no
anyoraràs el luxo que't rodeja, y aquexes sedoses glasses, tan recamats velluts, tan costosa argentería, ni'ls bons bossins qu'Alí-Babau t'envía?
— ¡Jo anyorar el luxo y'ls bons bossins! Més garbosa'm veuràs ab
un vestit d'indiana de pesseta y quatre, qu'ab aquexes sedes cares, y
més sabrosa'm serà una arengadeta qu'una bona costelleta.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/170
Aquesta pàgina ha estat revisada.