bulla y saltirons y llensant les catxutxes al ayre... Jo, desde casa, contemplava ab ulls entristits tant goig y tanta festa. ¡jAy! aquella alegría nos la prenían a nosaltres: aquella felicitat la robavan al nostre fill!
Quan la comitiva tornava de casament, lo Peret arribava al poble: se retirà a un costat per fer pas a l'alegra colla dels seguidors, contemplà la llarga filera de convidats que omplían lo caminal, y sos ulls se trobaren ab los de la nuvia qui, muntada dalt del matxo, somreya d'orgull y de ventura. Al veure al noy, los colors de sa cara s'apagaren tot d'una; sos ulls s'abaxaren avergonyits; y'l mitxriure se li esborrà dels llavis, no gosant ni mirar al qu'havía sigut son company d'infantesa y que debía ser lo seu marit.
Desde aquella hora, ja no vaig veure més l'alegría en lo semblant
del meu fill; aquell any no va volguer quedarse a casa nostra, per que deya a sa mare que tot l'entris-
