Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/155

de tapissería; en les orelles hi duya unes arracades d'or que les esmeragdes y diamants hi estavan atapahits com los grans en una panolla; sobre les mitenes de torsal de seda hi portava riques tombagues que brillavan com estels. Cavalcà ab molta lleugeresa, ensenyant lo peu calsat ab mitja de seda y sabata baxa; la comitiva se posà en marxa, dirigintse vers a l'iglesia; los seguidors anavan pel voltant de la núvia fent gala ab les escopetes; la Mariona desd'allí dalt saludava a les conegudes que's paravan per vèurela passar; derrera d'ella venían lo nuvi , la parentela y les convidades, totes ab vestits de seda negra y mantellines blanques. Tot era alegría y bullici; a l'iglesia esperavan los nuvis repicant les campanes ab més dalit; al entrar al poble, les escopetades se seguían sens interrupció; tothom aclamava ab ses admiracions a la nuvia; al derrera de tots, venían los matxos portant les caxes de les robes, repicant les campanetes y cascabells de qu'estavan guarnits los seus arreus. Los mossos feyan gatzara; la canalleta del poble corría per entremitx de la gent, fent