— Tu t'ho pensas, per que no tens prou reflexió.
— ¿Quín mal hi hà?
— Qu'ell t'estima prou, y li doldrà, jo ho sé be, qu'altres te vinguin a xiular les orelles.
— ¡Ni me'ls escolto!...
— No hi fa rès, noya, crèu: no hi tornis a sarau... —
No'n poguí traure rès; l'afició al ball la tenia dominada, y encara que jo may més li torní a fer cap reflexió, lo meu fill ho va sapiguer y li va fer dir que si no dexava d'anar a sarau que no pensés més ab ell.
Les coses seguiren com abans: lo ball portà noves conexenses , més
fermes amistats, altre enamorament, y al últim un prometatge.
Semblava un día de festa major; a ca'l Roquer hi havía molt trasbals; per devant de casa veyam passar gran colla de convidats ab los gambetos blaus y les convidades ab mantellines blanques , qu'anavan tots a la masía vehina. Les campanes de l'igle-
